Què és l’autolesió no suïcida (ANS)?
Implica un dany auto-dirigit sense la intenció de suïcidar-se (p.e., tallar-se o cremar-se a propòsit)
És diferent a la conducta suïcida, ja que aquesta última pretén acabar amb la pròpia vida mentre que l’ANS acostuma a fer-se servir com un mètode per afrontar algun problema o dificultat.
És també diferent d’altres tipus de conductes auto-destructives que no comporten un dany físic immediat com, per exemple, prendre drogues o restringir la ingesta d’aliments.
És més habitual del que es podria pensar. No només és freqüent en persones que pateixen algun problema de salut mental, sinó també en persones que no en pateixen cap.
L’ANS ha experimentat un increment notable en els últims anys, sobretot entre els adolescents i els adults joves (podem parlar d’un període de risc que va dels 12 als 25 anys). En l’actualitat, l’ANS suposa un problema de salut pública.
És molt important detectar i tractar a temps l’ANS. Una de les raons, és que l’ANS és un dels principals factors de risc per a realitzar una temptativa de suïcidi.
Mites sobre l’autolesió
L'Autolesió és el mateix que el suïcidi
Aquesta és una idea equivocada.
Tot i que per alguna gent, l’ANS sigui el mateix que un intent de suïcidi, l’ANS i el suïcidi no són el mateix.
Les persones que intenten acabar amb la seva vida generalment es troben en un estat de desesperança extrema, en el que poden haver renunciat a ells mateixos i a la l’ajuda dels altres.
Per contra, les persones que s’autolesionen acostumen a fer servir aquesta conducta com una estratègia per gestionar els seus problemes en aquell moment.
Tot i que experimenten un important malestar emocional, no estan intentant escapar d’aquests problemes per sempre sinó que estan intentant afrontant-los (i això és substancialment diferent al suïcidi).
L'ANS no és perillosa
Algunes persones pensen que fer-se talls superficials, de tant en tant, no implica un perill físic. Si bé és cert que algunes persones poden autolesionar-se de manera esporàdica, de tal manera que mai necessiten atenció mèdica, i fer-se ferides que poden desaparèixer ràpid, això no ens ha de fer pensar que autolesionar-se no és quelcom perillós.
Existeixen alguns factors que fan que l’ANS sigui més perillosa del que pot semblar:
- Moltes persones necessiten autolesionar-se cada cop més vegades, i de manera més severa, per obtenir el mateix efecte que les primeres vegades (per exemple, l’alleujament emocional). A això se li diu tolerància. Per tant, el que pot començar com una autolesió lleu (p.ex. un tall superficial) pot acabar en una conducta que amenaci la vida.
- Algunes persones s’autolesionen quan estan en un estat de dissociació. Estar dissociat vol dir estar distanciat de l’entorn circumdant, del propi estat físic i/o de l’estat emocional. Si t’autolesiones quan estàs dissociat, podria ser que no siguis conscient de la gravetat de l’autolesió, i això pot comportar un risc important.
- L’ANS repetida és un dels millors predictors de realitzar una temptativa de suïcidi. En part, això es deu a que la gent que s’autolesiona esta en risc de provocar-se la mort accidentalment. A més, algunes persones que lluiten contra l’ANS també ho fan contra la ideació suïcida (és a dir, presenten les dues alhora). A llarg termini, autolesionar-se por incrementar els sentiments de culpa i odi, i aquestes emocions poden afavorir el comportament suïcida
L'ANS és un intent de manipular
Tot i que algunes persones han aprés que la única manera de rebre algun tipus d’atenció per part d’altres és incórrer en conductes com l’ANS, el fet de que s’autolesionin no vol dir que siguin manipuladores. El que si vol dir és que necessiten, desesperadament, algun tipus d’atenció per part dels altres, i encara no han aprés cap altre estratègia que els ajudi a aconseguir aquesta necessitat. De fet, l’atenció i la consideració per part dels altres és una necessitat humana bàsica.
L’ANS no és un intent de manipular als altres. L’assumpció errònia de que aquestes persones són manipuladores, només reforça l’estigma associat a l’ANS, fent encara més difícil que aquestes persones es puguin recuperar.
Les persones que s'autolesionen tenen Trastorn Límit de la Personalitat (TLP)
Aproximadament el 75% de les persones amb trastorn límit de la personalitat (TLP) s’autolesionen i, per tant, sembla clar que la majoria de persones amb TLP han de lluitar amb l’ANS. No obstant, tot i que moltes persones que lluiten amb l’ANS poden estar lluitant contra el dolor emocional i/o amb problemes de relació amb els altres, no vol dir que tinguin un TLP, ni cap altre trastorn mental.
La única manera de saber-ho és contactant amb algun professional sanitari per realitzar una avaluació formal.
L'ANS és una conducta patològica i irracional
Les persones que s’autolesionen ho fan normalment per sentir-se millor o per aconseguir un alleujament emocional. Aquesta conseqüència positiva a curt termini, fa que es pugui mantenir en el temps. El problema és que l’ANS és molt més perillosa que altres coses que la gent fa per sentir-se millor i, a més, pot implicar conseqüències negatives a llarg termini.
Per tant, les persones que s’autolesionen necessiten aprendre noves habilitats per canviar l’ANS per altres estratègies d’afrontament del malestar, que no tinguin les mateixes conseqüències negatives.
Has de resoldre els problemes del passat per deixar d'autolesionar-te
Aquesta idea és falsa, ja que no existeix cap raó per pensar que s’ha d’esperar a superar totes les experiències negatives del passat abans de deixar d’autolesionar-se. De fet, podríem pensar que deixar d’autolesionar-se podrà ajudar a començar a resoldre la resta de problemes.